Els humans han mantingut durant mil·lennis les colònies d’abelles per recollir la mel, la cera d'abella, el pròpolis, el pol·len i la gelea reial o les han cuidat per pol·linitzar els cultius i per produir abelles per a la venda a altres apicultors.
Les representacions d’éssers humans que recol·lecten mel d’abelles silvestres daten de fa 15.000 anys i els esforços per domesticar-les es mostren en l'art de l’Antic Egipte de fa uns 4.500 anys, on s’han trobar gerres de mel a les tombes de faraons com Tutankhamon. La mel, segons un mite grec, va ser descoberta per una nimfa anomenada Melissa i la mel s’oferia als déus grecs des de temps micènics. L’apicultura també s’ha practicat a la Xina des de l’antiguitat i els maies van domesticar una espècie d’abelles sense fibló.
La imatge d’una comunitat d’abelles de la mel ha estat utilitzada, des de l’antiguitat fins a l’actualitat, per Aristòtil, Plató, Virgili, Sèneca, Shakespeare, Tolstoi o Marx com a model per a la societat humana.
Les abelles i altres pol·linitzadors, com les papallones, els ratpenats i els colibrís, tenen un paper important en la pol·linització de les flors i són el principal tipus de pol·linitzador en molts ecosistemes que contenen plantes florals. La pol·linització és un procés fonamental per a la supervivència dels ecosistemes i essencial per a la producció i reproducció de molts cultius i plantes silvestres.
Gairebé el 90 per cent de les plantes amb flors depenen de la pol·linització per reproduir-se i el 75 per cent dels cultius alimentaris de el món depenen en certa mesura de la pol·linització. Els pol·linitzadors no només contribueixen directament a la seguretat alimentària, sinó que a més són indispensables per conservar la biodiversitat.
Les taxes actuals d'extinció d'espècies són de cent a mil vegades més altes del normal a causa de les actuacions dels humans i estan en perill d'extinció a nivell mundial. Les abelles i altres pol·linitzadors estan, cada vegada més, amenaçats degut principalment a les pràctiques agrícoles intensives, canvis en l'ús de la terra, utilització de plaguicides (inclosos els insecticides neonicotinoides), la introducció d’espècies exòtiques invasores, malalties, plagues i el canvi climàtic.
Els insectes invasors, els pesticides, els canvis en l'ús de les terres i els monocultius poden reduir els nutrients disponibles i suposar una amenaça per a les colònies d'abelles. Si aquesta tendència continua, alguns cultius nutritius, com les fruites, fruits secs i moltes hortalisses, seran substituïts pels cultius bàsics com l'arròs, el blat de moro i la patata, el que podria desembocar finalment en una dieta desequilibrada.
Per crear consciència sobre la importància dels pol·linitzadors, les amenaces a què s'enfronten i la seva contribució al desenvolupament sostenible, les Nacions Unides van declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de les Abelles. Aquest dia va ser triat perquè coincideix amb la data de naixement d'Anton Janša, qui al segle XVIII va ser pioner en les tècniques modernes d'apicultura, a Eslovènia. Els estudis d'Anton Janša i altres investigadors, sobre la comprensió de les colònies i la biologia de les abelles, va permetre la construcció de la colmena móvil, que deixa collir la mel sense destruir el rusc.
Enguany, el tema del Dia de les abelles se centra en la producció apícola i les bones pràctiques adoptades pels apicultors de tot el món per donar suport als seus mitjans de vida i oferir productes d'alta qualitat.
Per ampliar els vostres coneixements sobre les abelles, el seu món i cóm influeixen en les nostres vides, podeu consultar a ebiblio aquests llibres.
