La UNESCO va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-ho es celebra una gran festa de la paraula i les lletres amb tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Entre les activitats de promoció de la poesia volem destacar les del projecte anomenat Els Vespres Malgastats, a la nostra comarca
Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO, amb la col·laboració de diversos organismes i associacions. El poema triat enguany és No em despulleu, de Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921-París, 2012), escriptora, pintora i traductora, que es va caracteritzar per una forta personalitat i per l’afany de llibertat que va desplegar en tots els àmbits de la seva vida.
Per celebrar el Dia Mundial de la Poesia us presentem, i recomanem, les darreres novetats arribades a la secció de poesia de la nostra biblioteca. Comencem amb un recull de diversos autors, continuem amb un seguit de poetes molt interessants, ordenats de més jove a més gran i, per acabar, no us perdeu l’obra de dues de les grans autores de la poesia polonesa.
Durant la celebració de l'Any Joan Brossa, en el centenari del seu naixement, Papers de Versàlia va recollir 101 poemes inèdits escrits per diversos poetes a El paraigua de Joan Brossa (2020). A partir d’uns poemes inicials, enviats en postals, els autors van anar seguint el fil per escriure un de nou i enviar-lo al següent destinatari, fins a crear una xarxa de versos.
Pol Guasch (Tarragona, 1997), es va formar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i actualment investiga sobre teoria i literatura contemporànies al King’s College de Londres. Ha recitat els seus versos a diversos festivals nacionals i internacionals. Amb un vers molt directe i potser una poètica una mica agressiva va ser guanyador de la tercera edició del Premi Francesc Garriga adreçat a autors inèdits amb Tanta gana (2018).
Marc Rovira Urien (Barcelona, 1989) és un traductor i poeta català. És llicenciat en filologia catalana, filologia hispànica i teoria de la literatura. El 2018 va guanyar el 41è Premi Miquel de Palol de Poesia de Girona amb Cap vespre (2019), on explora l’esquerda entre el llenguatge i la realitat.
Laia Llobera i Serra (Barcelona, 1983) és una escriptora, poeta i traductora catalana. S'ha especialitzat en l'estudi i la crítica de la poesia catalana del segle XX, ha publicat articles de divulgació i ressenyes literàries a revistes especialitzades i els seus poemes han estat traduïts a l'anglès. Amb Boscana (2018), ha afermat el seu camí poètic amb una veu distingible que ressona de manera molt personal.
Oriol Prat Altimira (Sant Esteve de Palautordera, 1981), ha donat a conèixer els seus poemes a través de revistes i l’any 2008 va ser guardonat amb el premi de poesia Antonio Vilanova de la Universitat de Barcelona. Dies hàbils (2020) és un recull de poemes sobre coses ben diferents i també ho son els tons, amb poemes més greus, uns altres d'irònics, i de més juganers i acolorits cap al final.
Mireia Calafell i Obiol (Barcelona, 1980) és una escriptora catalana, guanyadora de diversos premis i una de les poetes més importants de l’actualitat. Alguns dels seus poemes formen part d'antologies publicades a l'Argentina, Brasil, Holanda, Regne Unit, Emirats Àrabs i Espanya. Si a Costures (2010) desentranyava qüestions relacionades amb el cos, la identitat, la memòria, la malaltia i la salvació a través de la poesia, a Nosaltres, qui (2020), fa un canvi de to i, aprofundeix i insisteix en la seva veu lírica.
Carles Rebassa (Palma, 1977) és un poeta mallorquí guardonat amb premis tant de poesia com de novel·la. Ha fet multitud de recitals arreu dels Països Catalans i a l'estranger. Sons bruts (2019) és un llibre de sonets, iniciat el 2003 i acabat el 2018, amb el qual va guanyar el Premi Carles Riba.
Biel Barnils Carrera (Barcelona 1976). Activista de la paraula, amb estudis d'Humanitats, realització audiovisual, gestió cultural i arts aplicades a l'escultura, el seu interès sempre ha girat al voltant de la paraula (dita o escrita). Col·labora a diferents mitjans de comunicació i fa molts anys que es dedica a recitar poesia, fer tertúlies i presentar llibres, però fins ara no havia publicat mai cap poema. Capcorestómac (2019), recull els 60 poemes que l'autor «salva de la foguera» dels escrits fins al moment actual, que considera el bell mig de la seva vida.
Joan de la Vega (Santa Coloma de Gramanet, 1975) és poeta i editor, feines que combina i fusiona amb l’afició a les maratons de muntanya i l’excursionisme. Amb El tot solitari (2019), aprofundeix en els vincles que lliguen l’experiència extrema del muntanyisme, i un cert naturalisme, amb la paraula poètica sorgida d’una mena de revelació pròxima a l’experiència dels místics on el binomi paraula-divinitat és substituït per paraula-natura quasi com a escenaris de supervivència física, estètica i ontològica.
Noemí Morral (Vic 1972), és una economista que arrel d'un procés de dol experimentà el poder terapèutic de l'art i es va reconvertir en poeta i il·lustradora. Camí de Cavalls (2019) ( són uns versos que fan un recorregut per aquesta ruta, el camí antic que encercla Menorca, i en recull les sensacions, els pensaments, les emocions, el goig de la caminada, la percepció dels espais, els colors, la llum i el vent.
Ricard Mirabete Yscla (Barcelona, 1971), poeta, filòleg i crític literari, és llicenciat en Filologia Catalana i ha col·laborat en diaris i revistes catalanes fent crítica literària i musical. Com diu al seu pròleg, la poesia és el lloc ideal per a l’Esdeveniment (2017), un espai on ser més enllà de nosaltres mateixos.
Una flor (2020), d'Alejandro Palomas (Barcelona, 1967), es presenta com un experiment poètic amb reminiscències simbolistes en què els versos se succeeixen com reflexions, certeses i inquietuds. Una flor s'erigeix com paral·lelisme de temes universals, matisats amb intensos pensaments sobre l'ofici de poeta i sobre el poema mateix.
Víctor Sunyol i Costa (Vic, 1955) és un professor de llengua, escriptor i editor català. Ha col·laborat en les publicacions El 9 Nou, Reduccions, Transversal i en catàlegs d'artistes i llibres d'art contemporani. Des de quin on?: antologia 1976-2017 (2019), és una tria personal amb una ordenació cronològica.
Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 1951) és un poeta i traductor català. També destaca en altres gèneres com l'assaig, l'assaig poètic, el periodisme, el drama i la narrativa. El 2020 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seva obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d'una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular. Ho podeu comprovar a El nus, la flor (2018) i Assagets (2020).
A Clars, aquest matí, són els teus records. Obra reunida, 1989-2009 (2020), Antoni Clapés (Sabadell, 1948), recupera sis dels seus títols més emblemàtics i que configuren el centre nuclear de la seva reflexió sobre el llenguatge, el silenci i la poesia com un llenguatge creat per ser habitat en la plenitud que proporciona el buit del silenci.
Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) és una escriptora mallorquina autora de novel·les, contes i reculls poètics, que començà a escriure recollint el parlar popular. La seva obra ha estat distingida amb premis literaris i reconeixements a la seva carrera com la Creu de Sant Jordi el 1999, el Premi Nacional de Cultura el 2016 i el Premi Nacional de Poesia el 2018. Amb Pare què fem amb la mare morta (2020), confirma la seva capacitat per esgarrifar mentre emociona.
Sense el dolor no hauríem estimat (2020), és l’antologia personal de Joan Margarit i Consarnau (1938 - 2021), poeta, arquitecte i professor universitari català. La seva obra ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Nacional de Poesia, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya o Premi Cervantes.
Wislawa Szymborska (1923-2012) va ser una poeta, assagista i traductora polonesa, guanyadora de el Premi Nobel de Literatura el 1996. Canción negra (2020), és un recull inèdit de poemes escrits entre 1944 i 1948, una obra fruit d'una època, i fonamental per entendre l'evolució d'una poeta imprescindible.
Anna Świrszczyńska, també coneguda com a Anna Swir (1909-1984), fou una poeta, dramaturga i prosista polonesa, autora d'obres per a nens i joves. El llapis amb què escric (2019), és una selecció de la seva obra, des dels versos inicials, brillants, plens de jocs verbals i referències culturals, fins a una poesia molt més sòbria, plenament conscient dels patiments vitals.