Tal dia com avui, Hedwig Eva Maria Kiesler (1914-2000) va néixer a Viena i, abans de fer els 18 anys, va actuar en diverses pel·lícules austríaques, alemanyes i txeques, inclosa la controvertida Èxtasi (1933).
El 1933 també va ser l’any del seu primer matrimoni, amb un fabricant d’armes ric, controlador i amb vincles amb Hitler i Mussolini. El 1937, disfressada de criada, va fugir del seu marit i es va traslladar a París i després a Londres. Allà va conèixer Louis B. Mayer, cap de l'estudi Metro-Goldwyn-Mayer, que li va oferir un contracte de cinema a Hollywood i un nou nom: Hedy Lamarr.
De tots els emigrants europeus que van escapar dels nazis, hi havia molt pocs que poguessin fer la transició lingüística o culturalment. Ella va ser una de les poques que va aconseguir mudar-se a una altra cultura i convertir-se ella mateixa en una estrella de ple dret.
La seva primera pel·lícula per a la Metro, “Argel” (1938), la va convertir en una estrella del cinema. Els anys següents va compartir protagonisme amb grans actors com Clark Gable o James Stewart tot i que el seu major èxit va ser interpretant a Dalila al costat de Victor Mature com l’heroi bíblic de “Samsó i Dalila” (1949) de Cecil B. DeMille. El 1960 va ser guardonada amb una estrella al passeig de la fama de Hollywood.
Malgrat no tenir estudis i ser de formació autodidacta, va treballar en el seu temps lliure en diversos invents, com un semàfor millorat. Entre els que sabien de la inventiva de Lamarr hi havia el magnat de l'aviació Howard Hughes, a qui va suggerir que canviés el disseny més aviat quadrat dels seus avions per una forma més racional, basada en les imatges dels ocells i peixos.
Al començament de la Segona Guerra Mundial, Lamarr i el compositor George Antheil van desenvolupar i patentar un sistema de radioguia per als torpedes, utilitzant tecnologia d’espectre eixamplat per salt de freqüència, per evitar que fossin rastrejats i interceptats. .
La Marina dels Estats Units no era receptiva a considerar invents procedents de fora de l’exèrcit i no va adoptar la invenció de Lamarr i Antheil fins al 1957. Amb tot, aquesta va restar com a classificada fins al 1985.
Les seves tècniques d’espectre eixamplat s’apliquen a la tecnologia Bluetooth i són similars als mètodes utilitzats en versions antigues de Wi-Fi. També és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits, GPS, els enllaços xifrats militars o les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra. El reconeixement del valor del seu treball va fer que la parella fos inclosa al Saló de la Fama dels Inventors el 2014.
Lamarr mai no es va beneficiar econòmicament de la indústria multimilionària que va llançar la seva idea, malgrat el reconeixement públic dels Estats Units de la seva patent i la seva contribució a la tecnologia
